El metall reacciona amb l'oxigen de l'atmosfera per formar una pel·lícula d'òxid a la superfície. L'òxid de ferro format a l'acer al carboni normal continuarà oxidant-se, de manera que la corrosió continuarà expandint-se i, finalment, formarà forats. La superfície d'acer al carboni es pot assegurar mitjançant galvanoplastia amb pintura o metalls resistents a l'oxidació (per exemple, zinc, níquel i crom), però, com és sabut, aquesta protecció és només una pel·lícula fina. Si la capa protectora està danyada, l'acer subjacent comença a oxidar-se.
La resistència a la corrosió de la mànega d'acer inoxidable depèn del contingut de crom. Quan el contingut de crom és del 10,5 per cent, la resistència a la corrosió atmosfèrica de l'acer augmenta significativament, però quan el contingut de crom és més alt, la resistència a la corrosió encara es pot millorar, però no és obvi. La raó és que quan l'acer s'alia amb crom, el tipus d'òxid de superfície es canvia per ser similar al format en el metall de crom pur. Aquest òxid de crom molt adherit protegeix la superfície d'una oxidació posterior. Aquest tipus de capa d'òxid és extremadament prima, a través de la qual es pot veure la brillantor natural de la superfície d'acer inoxidable, fent que l'acer inoxidable tingui una superfície única. A més, si la capa superficial està danyada, la superfície d'acer exposada reaccionarà amb l'atmosfera per reparar-se i tornar a formar aquesta "pel·lícula de passivació" per continuar jugant un paper protector.